Jordi Folck
Tornar a Galeria

Primer Capítol

L’avió privat de la senyoreta Strauss va arribar puntualment a l’aeroport de Roma Ciampino a les 18’00 h. Allí el directordel Gran Hotel i Centre Termal “Dolce Farniente” esperava a la seva estimada client. Una hostessa de la companyia privada d’aviació va conduir a Lady Strauss fins el senyor director, va portar-li fins a sis maletes i un bagul i aquest va conduir-la amb la més gran de les cerimònies fins el seient del darrera del seu nou Mercedes Benz. -Espero que hagi tingut un bon viatge, senyoreta –va dir-li

Però la senyorta estava massa enfeinada a mirar per la finestra com per respondre. És clar que havia tingut bon viatge. Quines bestieses de dir! Havia menjat deliciós caviar, ous de codorniu i un pica-pica deliciós de bacallà.

Era el tercer any que la Gran Duquesa Sophie Heinz Strahe enviava a Lady Strauss de vacances. L’havia acomiadat amb un mar de làgrimes i dos paquets de mocadors. La Gran Duquesa havia perdut el maquillatge de tant de plorar però sabia que aquella separació era necessària.

A la senyoreta Strauus li encantava viatjar. A més a aquell hotel luxos i elegant retrobaria el seus vells amics, al lleial Stevenson, a Margaret, tota una estrella del cinema i al vell capità Haddock.

Quan va arribar al Gran Hotel, tot el personal de servei va sortir a rebre-la: Hi havia tres cuineres, dues ajudantes de cuina, el xef, Monsieur Pallati, les cambreres del restaurant, la secretària de direcció, la relacions públiques, cinc camàlics –els nois que portaven l’equiptage fins a les cambrs- i fins i tot les dones de la neteja.

-Està vostè preciosa –van dir-li. Aquest vestit blai i el llacet, malgrat el jove que es la fan semblar una gran dama.

Lady Strauss va fer una lleuguera inclinació. La Gran Duquesa li havia recomanat que no parlés amb estrany i exceptuant el senyor director i al xef no coneixia als altres. Avui dia, ho havia escoltat sovint a casa, era difícil trobar un bon servei.

-La Suite està preparada, senyoreta -va fer-li el director mengre els camàlics s’enduien les maletes. Ah!, el sopar, com sempre a les nou al Gran Saló dels Vitralls Blaus.

M’’agrada informar-la que els seus amics són aquí des de ahir a la tarda, senyoreta.

Quan el director va tancar la porta Lady Strauss va fer un salt fins el llit. Hi havia televisió amb pantalla plana i comandament tàctil a distància, una prestatgeria amb les darreres estrenes de cinema en dvd, un ordinador portàtil amb servei wi-fi, un equip musical i una nevera plena de beuratges deliciosos. El de sempre. Ah! I el telèfon damunt la tauleta de nit per si la Gran Duquesa volia trucar-la.

-Guau! –va cridar Lady Strauss, la qual cosa volia dir que estava força bé.